Acollida i assessorament en relacions abusives i violències de gènere

Justificació

Les desigualtats de gènere segueixen presents de manera hegemònica en la nostra societat i cultura (ja sigui en la seva expressió més tradicional o amb expressions més contemporànies). Aquestes desigualtats generen relacions abusives i violències de gènere en diferents contextos privats i públics i institucionals (treball, família, socioafectivitat, escola, sanitat, justícia, etc.) que malmeten la salut psicològica i física i el benestar principalment de les dones, però també dels homes (com a ciutadanes i com a usuàries dels serveis socials plurals).

A l’Estat espanyol, des de diferents organismes, s’han proposat i aprovat mesures per pal•liar els efectes de les violències de gènere i per transformar aquestes relacions en relacions igualitàries. A nivell legal, l’aprovació de lleis com la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per a La Igualtat efectiva de Dones i Homes o la Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, del 28 de desembre de 2004, o la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, del 16 d’abril de 2008, han estat fonamentals per visualitzar aquesta problemàtica i generar un marc per la seva intervenció. A nivell internacional, organismes com les Nacions Unides han afirmat també, tant en documents de caràcter més general com la Declaració Universal de Drets Humans (1948), com més específics, com la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993), que l’exercici d’aquest tipus de violència constitueix una vulneració de drets i llibertats de les dones. En aquests documents, es reconeix el caràcter estructural d’aquesta violència, analitzant-la com a producte de relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones. En l’àmbit de la Unió Europea, diverses declaracions i acords, com la Resolució del Parlament Europeu sobre la situació actual en la lluita contra la violència exercida contra les dones i futures accions (2004/2220(INI)), estableixen mesures per tal de garantir una atenció integral especialitzada amb perspectiva de gènere en situacions de violències de gènere.

L’àmbit universitari no escapa a la realitat de les relacions abusives i les violències de gènere. En són exemples situacions d’abús entre companys, entre professorat i estudiantat, entre l’estudiantat, etc. que es viuen i es repeteixen en centres universitaris.

Diferents estudis realitzats en el context universitari a nivell internacional i estatal exposen que: els nivells d’agressions sexuals i de violència de gènere a les universitats es situen entre un 13% i un 30% (Valls, R. i altres, 2008)*; que un percentatge alt de les noies universitàries han experimentat violència de gènere (Fitzgerald, et al., 1988)**  -en un estudi sobre sis universitats espanyoles, la dada era del 65% de les noies participants (Valls, R. I altres, 2008)*-; i, que les persones que estan patint violència de gènere sovint no la identifiquen i que persisteixen estereotips sexistes que les (auto)culpabilitzen (Fitzgerald, et al., 1988 i Valls, R. i altres, 2008)* **. A més, hi ha un desconeixement ampli sobre els recursos als quals acudir, un 92% de les persones participants a l’estudi de Valls (2008)* no saben si les universitats tenen algun servei on acudir. De fet, en el mateix context universitari, hi ha un buit en quan a serveis destinats a l’atenció i assessorament a persones en situacions de violència de gènere***.

Algunes universitats de prestigi internacional ja han començat a establir mesures per la detecció precoç de casos i per la prevenció i l’atenció a persones que hagin patit violència de gènere, a partir de serveis d’atenció psicològica i jurídica i d’oficines de denúncia (Helsingin Yliopisto, California Institute of Technology, Columbia University, University of Pennsylvania, University of Manchester, Women’s Center a California Institute of Technology i Harvard University). En aquest sentit, el Centre Joan Rivière de Psicologia i Gènere ofereix un servei psicològic d’acollida per totes aquelles persones que estiguin vivint relacions abusives i violències de gènere amb la posterior derivació als serveis adequats.

 

Objectius

  • Acollir emocionalment a les persones que hagin viscut relacions abusives i violències de gènere i, assessorar en la cerca i contacte de recursos institucionals que se’ls ofereixin.
  • Detectar necessitats psicològiques de les persones que viuen situacions abusives i violències de gènere per tal de derivar als serveis adequats per donar resposta a les diferents demandes i possibilitar el procés de recuperació.

 

Programes

Acollida psicològica i assessorament en relacions abusives i violències de gènere:

  • Relacions socioafectives abusives i violències de gènere (parella, amistats, família, comunitat, orientació sexual, etc.).
  • Assetjament sexual, per raó de sexe i orientació sexual.
  • Agressions per raó de sexe i sexuals.
  • Violència de gènere i maltractament institucional per raó de sexe.
  • Trastorns psicològics lligats a les exigències de gènere a nivell corporal (anorèxies, bulímia, vigorèxies, etc.).
  • Dolors i malestars derivats dels mandats de gènere.

 

* Valls, R. I altres. (2008) Violenciadegéneroenlasuniversidadesespañolas. Madrid: Ministerio de Igualdad, Instituto de la Mujer.

** Fitzgerald, L.; Shullman, S.; Bailey, N.; Richards, M.; Swecker, J.; Gold, Y.; Ormerod, M.; Weitzman, L (1988),The incidence and dimensions of sexual harassment in the academia and the workplace, a Journal of Vocational Behaviour, 32,152-175.

*** Altres referències teòriques sobre violència de gènere a la universitat són: Ottens. A.J. & Hotteling, K. (2001) (Eds.). Sexual Violence on Campus: Policies, Programs and Perspectives. Springer Publishing: New York; Paludi, M. (2008). Understanding and Prevening Campus Violence. Westport, CT: Praeger Publishers; Whitaker, L.C.& Pollard, J. W. (1998) (Eds.). Campus Violence. Kinds, Causes and Cures. New York: The Haworth Press; Wright Dziech, B. & Hawkins, M.W.  (2001). Sexual Harassment in Higher Education. New York: Routledge
Campus d'excel·lència internacional U A B